Aferrats a la terra

Guien els ramats i amb el bastó ens assenyalen el futur. Terra i paisatge. Vida i treball. Hores i hores entre muntanyes conreant una manera de viure i d'entendre el món. Els pastors, els ramaders, tenen llenguatge propi, una mirada que ens mostra d'on venim i cap a on hem d'anar. Cultura local, que és col·lectiva, que ens explica qui som. El seu ofici traspassa muntanyes. Pastors, ramaders contemporanis, que canten cançons, que fan formatges, nòmades que busquen camps verds, que prevenen incendis i cuiden boscos. Tots ells lideren els seus ramats, amb esforç i amb constància. No hi ha dies de festa amb les ovelles. Tampoc amb les cabres. El seu ofici és mil·lenari i ens connecta a tots. De passat a futur, els pastors viuen ancorats a un present essencial.